El soroll als passadissos i a les aules no només molesta. L'Organització Mundial de la Salut recomana que el soroll de fons d'una aula no superi els 35 dB durant les classes, perquè es pugui sentir i entendre el que es diu. També assenyala que l'exposició continuada al soroll a la primera infància sembla perjudicar l'aprenentatge de la lectura (Guidelines for Community Noise, OMS, 1999).
En aquest projecte pràctic expliquem com fer servir el micròfon natiu (Mic) i els sensors de confort del P-Bit per crear un semàfor sonor i un mapa de salut acústica de l'escola.
1. El maquinari: El micròfon del P-Bit i el seu funcionament
A diferència dels sensors digitals com el DHT11, el micròfon del P-Bit és analògic. Genera un senyal que puja i baixa amb l'ona sonora, i el P-Bit el llegeix amb el seu convertidor analògic-digital (ADC). El firmware mesura l'amplitud pic a pic d'aquest senyal en finestres de 20 ms i la converteix en un nivell relatiu de 0 a 100 %.
No són decibels. El P-Bit no és un sonòmetre calibrat i tampoc no distingeix si un so és greu o agut. Serveix per comparar zones i moments entre si. Si marca 100 %, el micròfon s'ha saturat: només se sap que el so és igual de fort o més.
Visualització a la Pantalla TFT
A la pantalla del P-Bit, el nivell de so es veu com un vúmetre, i el LED RGB passa del violeta al vermell a mesura que puja. El semàfor verd, groc i vermell no ve de fàbrica: el programa l'alumnat a l'activitat següent.
2. Activitat a l'aula: El Semàfor Acústic
Amb la plataforma de programació visual P-Blocks, els alumnes construeixen el codi del semàfor sonor en només 5 minuts:
LLEGIR Micròfon (Analògic)en bucle continu.SI Soroll < Nivell_Silenci→ Encendre LED Verd (Tranquil·litat).SI Nivell_Silenci < Soroll < Nivell_Alerta→ Encendre LED Groc.SI Soroll > Nivell_Alerta→ Encendre LED Vermell.
Millor sense brunzidor: el micròfon sentiria el mateix avís i el semàfor es podria quedar en vermell. Per això el firmware del P-Bit no fa servir el brunzidor en les alertes de so. Els nivells de silenci i d'alerta es trien mesurant abans l'aula en calma i en un moment sorollós. Són valors relatius d'aquell P-Bit, no decibels.
3. Creació del Mapa Sonor del Centre
Cada equip desplaça el seu P-Bit a diferents zones durant la jornada lectiva (menjador, biblioteca, gimnàs, passadissos durant el canvi de classe) per obtenir registres reals del nivell sonor i anotar el nivell habitual i els pics de cada zona.
Per comparar zones de manera justa, convé fer servir el mateix P-Bit, a la mateixa alçada i durant el mateix temps a cada zona. Si cada equip porta un P-Bit diferent, primer es comparen els aparells junts al mateix lloc: L'amplificació del micròfon s'ajusta a cada placa, així que el nivell relatiu pot variar d'un a l'altre.
4. Resultats i conscienciació comunitària
El projecte conclou amb una anàlisi col·lectiva en què els alumnes dissenyen cartells informatius i presenten recomanacions d'autoregulació del soroll a la comunitat educativa.